Quan el problema no és l’anonimat del sistema, sinó la manca de confiança en la cultura.
Fa gairebé 10 anys.
I encara no he sortit de l’estat de perplexitat que em va provocar.
Us poso en situació: érem una startup de 3 persones amb un producte en què creiem moltíssim però que gairebé ningú coneixia.
Ens va sorgir l’oportunitat de presentar el producte a una gran companyia: gran logotip, gran edifici, gran pressupost.
Els vam fer la presentació. Motivació 1000. Tot ha anat perfecte.
Però la conversa amb el client deriva:
-
Ara no és el moment – va dir.
-
Entenc – vaig respondre -. Podeu començar a poc a poc, potser una primera enquesta de feedback anònim. Que la gent senti que se l’escolta. Després avaluar clima, feedback 90º, etc.
-
El producte està molt bé, però no funcionarà aquí – va sentenciar.
I aleshores passa l’anècdota.
Se m’acosta una persona de l’equip i, en veu baixa — com si estiguéssim organitzant alguna cosa il·legal — em diu:
“Aquí van posar una bústia de suggeriments a l’entrada.
Però ningú la fa servir.
Hi ha una càmera enfocant just aquesta zona.
La gent té por que revisin qui hi posa un paper.”
No sé si algú revisava les gravacions, crec que no.
Pero això ja era irrellevant.
L’empresa havia aconseguit crear un entorn on opinar es percebia com un risc.
El mite de l’anonimat absolut
Deu anys després, encara veig versions digitals del mateix fenomen.
Empreses obsessionades amb l’anonimat tècnic, però no amb la confiança.
“¿I el sistema sap qui sóc?”
“¿I si creuen les meves respostes?”
“¿I si després hi ha conseqüències?”
Però quan la cultura és de por, la lògica perd contra la sospita.
La paradoxa del control
Les organitzacions que més control (mal entès) volen exercir, són les que menys informació real obtenen.
Perquè el control percebut redueix la sinceritat.
I sense sinceritat no hi ha dades vàlides.
I sense dades vàlides, la direcció pren decisions a cegues.
Feedback obert ? Feedback no constructiu
Aquí convé matisar alguna cosa.
Defensar un feedback més obert no significa promoure la queixa crònica ni la falta de respecte. Feedback obert i feedback constructiu no són excloents.
Al contrari:
Com més seguretat psicològica, més qualitat en el missatge, menys rumor i més conversa adulta.
L’alternativa és el que vam veure aquell dia: opinions que circulen pels passadissos… però mai entrant a les dades.