...

8 / de novembre / 2015


Les noves claus de l’Engagement

Si els sistemes econòmics han canviat, si els processos de management tradicional estan deixant de ser vàlids, si els canvis generacionals se succeeixen en terminis temps cada vegada més curts, no hauríem de replantejar-nos igual les teories de l’engagement d'empleats?
El que valia per als membres d'una fàbrica en 1890 o en l'oficina dels 80 res té a veure amb els contextos professionals en els quals ara ens movem. Els llocs de treball no estan aïllats dels canvis socials i, per això, hem de tenir clares quina són alguna de les noves claus que potenciaran l’engament dels col·laboradors amb les seves empreses:

  • Digitalització. Si ja estem acostumats a estalviar temps i costos amb les tecnologies que usem en la nostra vida quotidiana, com continuarem usant tècniques ineficients i manuals en el nostre lloc de treball? Ja ningú és aliè a l'existència de sistemes que podrien facilitar la vida dels treballadors i permetre'ls que dediquessin el seu temps al veritablement important. La diferència entre les empreses que fidelitzaran als seus empleats i les que no ho aconseguiran seran aspectes fonamentals com aquest. Aquelles companyies que es modernitzin i ajudin els seus col·laboradors a treballar de manera eficient seran les que sobrevisquin.
  • Comunicació transparent (i coherent). Per a evitar la frustració i el desinterès dels empleats, res com una adequada gestió de les expectatives. Per a generar confiança l'únic camí és complir sempre les promeses i establir canals de comunicació fluids i oberts. Pot semblar que aquelles organitzacions en les quals es promet però no es fa o on la cultura creada tendeix a a informalitat simplement estan guanyant temps, però a la llarga es generaran conductes poc professionals que perjudicaran seriosament la imatge i competitivitat d'aquestes empreses.
  • Empowerment. Sentir-se útil i valorat és un dels aspectes fonamentals per a la motivació professional. No hi ha res com estar satisfet amb el treball que realitzem i sentir la seguretat que les nostres decisions estan recolzades pel nostre Cap, el nostre Equip i la nostra Empresa. Encara que finalment ens equivoquem, si comptem amb suport, aprendrem d'això sense perdre la motivació i la fe en nosaltres mateixos.
  • Feedback continu. Si hem de promoure l'autonomia dels nostres equips, necessitarem orientar-los sovint (i no una vegada a l'any) per a agilitzar el seu aprenentatge i que els processos d'assaig-error no es produeixin per abandó, sinó que siguin part d'un procés acompanyat de millor contínua. Cal donar eines per a millorar els nostres punts febles i posar en valor les nostres fortaleses. Si volem equips més competitius, hem de potenciar el talent i competències en els quals cadascuna dels seus membres destaqui, generant sinergies entre ells perquè aquestes fortaleses siguin compartides com un valor comú.
  • Justa recompensa. Les persones ara tenim la capacitat i les eines per a trobar informació gairebé al moment en què es produeix, i l'entorn empresarial no serà una excepció. Ja ningú està disposat a sentir-se enganyat aportant molt més del que rep a canvi, i menys encara si el criteri és injust respecte als seus companys. Al marge que sempre creiem que ens mereixem més pel treball que fem, és important tenir en compte que es genera menys frustració i major compromís quan els membres d'un equip estan tractats de manera justa treballant per a una organització que aplica criteris objectius i coneguts per tots.
  • Planificar el futur amb els empleats. Si volem empleats compromesos, que donin el millor de si mateixos i que romanguin amb nosaltres s'han d'implantar mesures concretes que no els deixin al marge i que, a més, els permetin evolucionar al costat de l'organització. Per a això, és fonamental comptar amb eines que els involucrin en la visió i, fins i tot, en la participació de la presa de decisions estratègiques. A més, ningú com qui fa el treball per a conèixer en què podem millorar-lo.

Les societats i els nous serveis que s'estan imposant globalment tendeixen cap a la comunicació transparent i participativa. La nova economia col·laborativa (Uber, Airbnb) no és més que un reflex de la tendència en els models de relació entre individus i organitzacions. El que els empleats demanaran són estructures obertes, amb una filosofia win-win en un entorn on no hi hagi por d'equivocar-se, on conèixer les pròpies fortaleses i febleses sigui l'únic camí cap a la millora de la productivitat i la perdurabilitat.