Biaix de Tendència Central

Es produeix quan en una avaluació, el qualificador col·loca a la majoria dels resultats dels avaluats en el centre de l'escala de qualificació acordada, sense tenir cap relació amb la realitat.

Si ho veiéssim gràficament, veuríem que solament hi hauria uns quants avaluats als extrems de la taula, amb puntuacions molt altes o baixes.

També, tenim definicions sobre altres tipus de biaixos: de Similitud, Memòria, Confirmació, Escalada del Compromís i de Gènere.

El biaix de tendència central pot aparèixer quan la persona avaluadora evita utilitzar els extrems d'una escala perquè considera que les puntuacions molt altes o molt baixes són massa arriscades, difícils de justificar o poden generar conflictes. Com a conseqüència, les valoracions tendeixen a concentrar-se al voltant dels valors intermedis, encara que hi hagi diferències reals en l'acompliment de les persones avaluades.

En Recursos Humans, aquest biaix pot dificultar la identificació de fortaleses, àrees de millora i diferències significatives entre professionals. Si la majoria de les persones reben puntuacions similars, resulta més complicat distingir qui supera les expectatives, qui necessita suport o quines competències s'haurien de reforçar.