Lideratge situacional

El lideratge situacional és un estil de lideratge que adapta la forma de dirigir a les necessitats, capacitats i nivell d'autonomia de les persones de l'equip i a les característiques de cada situació. En lloc d'aplicar un únic estil de lideratge, el responsable modifica el seu grau de direcció i suport en funció del que requereix cada persona o circumstància.

Aquest model va ser desenvolupat per Paul Hersey i Ken Blanchard i parteix de la idea que no existeix un estil de lideratge universalment eficaç. Una persona pot necessitar instruccions i acompanyament quan s'incorpora a un lloc de treball, mentre que una altra amb més experiència es pot beneficiar d'un major grau d'autonomia.

El lideratge situacional contempla diferents formes d'actuació que combinen direcció i suport. El líder pot assumir un paper més directiu quan l'equip necessita orientació, augmentar l'acompanyament quan requereix desenvolupar les seves capacitats, compartir la presa de decisions quan existeix una major competència i motivació, o delegar responsabilitats quan les persones compten amb suficient autonomia per gestionar la seva feina.