En 1960, Douglas McGregor va formular la Teoria X i la Teoria Y fent referència a dos punts de vista diferents dels empleats. Un negatiu, Teoria X, i l'altre és positiu, Teoria Y. La teoria X fomenta la pràctica del control i la supervisió estrictes, unit a empleats que són poc inclinats als canvis organitzatius. Per tant, no hi ha lloc a la innovació dins d'aquesta teoria. Per contra, la Teoria Y implica que els gerents creïn i fomentin un ambient de treball que brindi oportunitats als empleats al fet que prenguin la iniciativa i la descentralització de l'autoritat.
 
McGregor considera que la Teoria Y és més vàlida i raonable que la Teoria X. Per tant, va encoratjar les relacions cordials entre els membres de l'equip, els treballs responsables i motivants i la participació de tots en el procés de presa de decisions.